Archivo de la etiqueta: Valladolid F.C.

I per any nou, victòria nova

Han calgut uns quants partits més per a què l’afició del Girona F.C. pugui veure el seu equip emportar-se els 3 punts de Montilivi. De sensacions durant aquests partits n’hi ha hagut diverses: bones, regulars i dolentes. Malgrat tot, l’equip continuava perdent partits (Còrdova i Elx, per exemple) i empats. Segurament, es va merèixer guanyar un d’aquests duels igualats, amb ocasions per als dos bàndols. Tanmateix, però a partir del juny del 2015 aquest no ha estat el semestre gironí. Ni quant a joc ni quant a resultats. 

L’alineació gironina no va aportar gaires sorpreses excepte la no-alineació de Borja García que, al meu parer, hauria de jugar més. 

gironavalladolid

L’equip de Machín va pressionar fort els primers minuts en busca del gol que els aplanés el camí davant un Valladolid F.C. poc semblant a l’any anterior. Mata amb dues rematades al pal els primers 15 minuts va estar a punt d’avançar el Girona. La sensació que es podia tornar a repetir un resultat negatiu a casa essent igual o superiors al rival flairava en l’ambient. L’equip va gaudir d’aproximacions a la porteria defensada per Kepa però la defensa local, el porter i la manca de confiança de la davantera gironina van impedir un resultat favorable. 

A la segona meitat la intensitat dels primers minuts gironins es va repetir i fruit d’allò va arribar el primer i únic gol. Eloi, que ahir va fer un bon partit, va centrar la pilota i Jairo a 2 metres de la porteria va rematar amb el cap a gol. L’1-0 feia marxar fantasmes i el propi equip va començar a creure-s’ho. Coris, molt incisiu a la banda dreta, va ser objecte d’un penal que l’àrbitre va veure però que es va desdir de xiular. Més tard, el Girona gaudiria d’ocasions per ampliar la renda però la falta d’encert dels davanters gironins van esperonar els jugadors del Valladolid C.F. Van creure que ells també podien arrambar un punt de Montilivi en una acció final però, aquest cop sí, l’equip va jugar amb el temps i va estar efectiu a l’àrea pròpia. 


 

Positius i negatius

En negatiu: La falta d’eficàcia de cara a gol. El dilluns va ser suficient amb 1 gol però es necessita que l’equip sigui més golejador: 18 gols en 19 partits.

Es manté en negatiu: Pocs afluència als partits. Segurament, a final de temporada quan ens juguem les garrofes (ja sigui amunt o avall) les graderies s’ompliran però ara mateix també es necessita sumar des de la grada. 

Es manté: El 5-3-2 (o 3-5-2, com vulgueu) de Machín. Les crítiques per mantenir la formació han estat quasi generalitzades. Els equips rivals comencen a agafar-li el truc al Girona F.C. i aprofiten les bandes que deixa desguarnides l’equip quan ataca per llançar contraatacs. Tanmateix, és just dir que el Girona mereix tenir uns quants punts més al sarró. 

Es manté en positiu: Les ganes de Mata. És d’aquells davanters que té tants retractors com defensors. Lluita, no té mala qualitat tècnica, va marcant gols i és molt mòbil. El defecte és que li costa marcar. La virtut és la insistència i la perseverància. Tard o d’hora li entraran més.

En positiu: La intensitat. Durant alguns partits els jugadors no han estat tant intensos com el rival i en una formació tant específica i que requereix molta atenció com és el 5-3-2 es nota. El dilluns la intensitat va recordar a la de l’any passat. Si seguim així el més probable és acabar lluitant per accedir al play-off.