Archivo de la etiqueta: Pere Pons

El Girona F.C. torna

Era un partit que poca gent confiava en què podíem guanyar. Tot i els antecedents amb el C.D. Mirandés els quals indicaven que sempre els guanyem tant a Montilivi o Anduva ningú posava la mà al foc per la victòria. Però el Girona F.C. va tornar a recuperar sensacions passades, que semblaven llunyanes quan no fa pas tant arrassava fora de casa.

Havíem tingut dos partits a casa en els que molts pensaven clau treure els 6 punts. Però aquest Girona F.C. no és el del fortí a Montilivi i el despropòsit a fora de casa. Vam empatar els dos partits en els que perfectament podríem haver aconseguit només 1 (mereixia quelcom més l’Albacete i davant el Sabadell es va fallar bastant) o aconseguir 6 punts (tenint l’efectivitat d’altres dies). A fora de casa és el millor equip  de la categoria amb 30 punts aconseguits i, a casa, es manté com un equip mitjà on acumula 26 punts.

La clau d’aquest fet rau en la forma de jugar de l’equip gironí. Es troba molt còmode defensant la porteria i llançant pilotes llargues a la davantera o amb Granell, Pere Pons i Eloi Amagat fent un joc directe cap a porteria. Quan l’equip marca gol , als rivals els hi costa molt obrir la defensa numantina del Girona i molts cops, l’equip gironí, aprofita les pèrdues de pilota per llançar contraatacs i finiquitar el partit. Com a equip visitant desespera als rivals i aficionats locals i frustra el joc rival.

En canvi, a casa es troba amb la pressió de jugar atacant. Ataca bé però li ha mancat efectivitat en els últims metres i deixa espais enrere on els rivals aprofiten per jugar al contraatac i fer gols a pilota aturada. A casa, el Girona F.C. es frustra alguns cops davant el poc encert als últims metres dels seus davanters.

Les bones notícies esportives no van acompanyades per una entitat que, vist des de fora, sembla destinada a tenir els mateixos problemes que una telenovel·la catalana de fa 20 anys. El propietari del club, Josep Delgado, té la urgència de vendre l’equip si no vol posar els diners que toquen el 9 d’abril i les parts que volen comprar tenen urgència en solucionar els problemes econòmics de l’entitat i començar de nou. Quin és el problema? Esgarrapar cèntims fins al final. Perjudicats? Tots plegats. Sobretot els aficionats que ja fa temps que el cor ens avisa. Els compradors perquè no poden obtenir l’entitat i han de suportar tots els obstacles que la part venedora acaba posant. El venedors tenen la paella pel mànec però, ¡Compte que crema! I quan cremi de debò tots plegats podem tenir un ensurt


En negatiu: La contínua lluita de poder a can Montilivi. Entenc que l’equip és un bon reclam…però i si penséssim més en l’entitat i els aficionats i una mica menys en els calers? Potser fins i tot sortirien guanyant.

Es manté: La ratxa fora de casa continua. No puc posar-la en positiu perquè la tendència ja és positiva i es manté. Som el millor equip visitant. No podem demanar més.

En positiu: Tornen les sensacions i vibracions amb el joc desplegat. Ahir es va demostrar que fins i tot els suplents poden rendir a bon nivell i que els titulars poden descansar per afrontar amb garanties el play-off. Sempre s’ha comentat que la base que aquest equip encara estigui a Segona A és el vestidor.

L’ostra del dia: La campanya #omplimMontilivi . Ja és hora que tots plegats fem un esforç i anem a l’estadi per guanyar al Valladolid. Si els guanyem els tindrem a 5 punts i l’ascens directe més a prop.

L’ostra caducada: Josep Delgado. Es pot entendre la teva postura però… si us plau no ens facis mal. El Girona F.C. l’estimem com si fos el nostre germà

 

 

 

 

 

L’èxit porta a l’èxit

Tal frase que sembla tant senzilla té molt a veure amb el Girona F.C. Aquesta temporada no són pocs els jugadors que estan destacant de manera considerable a la Liga Adelante. Parlem de jugadors com: Isaac Becerra, Juncà, Lejeune, Pere Pons, Granell, Fran Sandaza o, inclús, Coris. Tots aquests tenen dos denominadors comuns: vénen d’equips en els quals no se’ls va valorar o provenen de les categories inferiors del club. Ja fa temps que exemples com aquests omplen la plantilla del Girona F.C. Es pot parlar de casos com el de Jandro. Després de ser un puntal a la plantilla del València B i de jugar alguns partits amb el primer equip va jugar durant bon temps al R.C. Celta de Vigo . i al Deportivo Alabés SAD inclús a Primera Divisió. Més tard, va ser el Gimnàstic de Tarragona i l’Elche C.F. qui es varen fixar amb ell però el seu rendiment en aquests dos clubs va ser inferior al que s’esperava i l’Elche C.F. argumentant falta de professionalitat i problemes en el vestidor el va fer fora de la plantilla. Va ser el Girona F.C. (com en d’altres casos) que el va rescatar i amb el temps s’ha convertit en un dels emblemes del club. A més de jugar prou bé, tenir una tècnica que feia molt temps que no es veia a Montilivi i el bon feeling que ha tingut sempre amb l’afició ha permès que inclús anés baixant el seu sou progressivament.

Un altre exemple de jugador que no va triomfar al futbol espanyol i que al Girona F.C. es va revaloritzar va ser Ranko Despotovic. El Real Murcia C.F. el va fitxar per 1,5 milions d’euros provinent del Rapid de Bucarest. Va fer 8 gols però va ser insuficient per a l’equip murcià que el va cedir la temporada següent al difunt Salamanca SAD. Tampoc va ser la seva temporada. Després de començar bé i marcar un parell de gols una sanció de 4 partits per empènyer l’àrbitre el va frenar. Només va poder anotar 4 gols fins al final de temporada i el Real Murcia C.F. va decidir desvincular el jugador atès que el club havia baixat a la Segona Divisió B. El Girona F.C. va apretar fort pel seu fitxatge i se’l va endur. Després d’un inici de temporada on era suplent i marcava algun gol a les segones parts sortint des de la banqueta un 1-2 davant el Barça B marcant al minut 94 el gol de la victòria el va catapultar. Des d’aquell partit va ser titular sempre i va marcar 18 gols en una temporada en què l’equip entrenat per Raül Agné va finalitzar en una còmoda 11a posició. A l’estiu l’Urawa Red Diamonds va pagar 700.000 € pels seus serveis sent la venda més alta per part del club fins a l’actualitat.

A la plantilla actual, a més de Jandro, en tenim d’altres clars exemples: Lejeune, Richy o Fran Sandaza. De Lejeune ja se sap que el Brentford està interessat en el seu fitxatge després que el Villarreal B no el renovés i que l’equip que va estar cedit les dues últimes temporades, l’Stade Brestois 29, no el volgués. De Richy no en tenien un record massa bo al Córdoba C.F. on era criticat per la seva afició. Tanmateix, a Girona s’ha fet amb la titularitat després de 4 anys i ja és un dels capitans de l’equip. El feeling amb l’afició és prou bo i també ha acceptat rebaixar-se la fitxa per jugar una temporada més a l’equip. En Fran Sandaza era un fitxatge polèmic doncs no eren poques les notícies que es tenien sobre ell: el fitxatge i la desvinculació del Glasgow Rangers, la peça de titani a la cara i les desavinences amb el tècnic Quique Setién al Lugo. Tanmateix, no se li discuteix la seva professionalitat (brega moltíssim cada partit), el seu olfacte golejador i la seva tècnica; aptituds les quals li han valgut per ser titular indiscutible al Girona F.C.

Pel que fa als jugadors del planter els casos més destacats són els de David Juncà i Gerard Gumbau. Juncà feia temps que havia fitxat pel juvenil del Girona F.C. de la mà de Raül Agné i s’entrenava amb el primer equip per ser el futur lateral esquerre de l’equip. Després de 4 anys s’ha erigit com un gran carriler esquerre amb bona tècnica i molt bona arribada a la línia de fons. Malgrat això, Juncà acaba contracte a final de temporada i el club dóna per fet la seva marxa sense ingressar cap euro. Gerard Gumbau no ha aconseguit afiançar-se al primer equip però el Barça B es va interessar pels seus serveis i, fins i tot, ha debutat amb el primer equip. Per la venda de Gumbau es van recaptar uns 20.000 euros i se n’espera recaptar 60.000 pel seu debut al primer equip.

Tot plegat ens fa veure que si l’equip va bé i els jugadors se senten cómodes molts equips s’interessen pels seus serveis fent que estiguin interessats en pagar traspàs per ells. No seria extrany que a final de temporada algun traspàs ajudés a pagar part del deute o a fitxar altres jugadors per a què es revaloritzin. El Girona F.C. s’ha convertit en un club que revaloritza els jugadors i, en alguns casos, aconsegueix benefici econòmic d’ells. És per això que molts jugadors volen venir al club tot i tenir ofertes més lucratives.