Archivo de la etiqueta: Mirandés

El Girona F.C. torna

Era un partit que poca gent confiava en què podíem guanyar. Tot i els antecedents amb el C.D. Mirandés els quals indicaven que sempre els guanyem tant a Montilivi o Anduva ningú posava la mà al foc per la victòria. Però el Girona F.C. va tornar a recuperar sensacions passades, que semblaven llunyanes quan no fa pas tant arrassava fora de casa.

Havíem tingut dos partits a casa en els que molts pensaven clau treure els 6 punts. Però aquest Girona F.C. no és el del fortí a Montilivi i el despropòsit a fora de casa. Vam empatar els dos partits en els que perfectament podríem haver aconseguit només 1 (mereixia quelcom més l’Albacete i davant el Sabadell es va fallar bastant) o aconseguir 6 punts (tenint l’efectivitat d’altres dies). A fora de casa és el millor equip  de la categoria amb 30 punts aconseguits i, a casa, es manté com un equip mitjà on acumula 26 punts.

La clau d’aquest fet rau en la forma de jugar de l’equip gironí. Es troba molt còmode defensant la porteria i llançant pilotes llargues a la davantera o amb Granell, Pere Pons i Eloi Amagat fent un joc directe cap a porteria. Quan l’equip marca gol , als rivals els hi costa molt obrir la defensa numantina del Girona i molts cops, l’equip gironí, aprofita les pèrdues de pilota per llançar contraatacs i finiquitar el partit. Com a equip visitant desespera als rivals i aficionats locals i frustra el joc rival.

En canvi, a casa es troba amb la pressió de jugar atacant. Ataca bé però li ha mancat efectivitat en els últims metres i deixa espais enrere on els rivals aprofiten per jugar al contraatac i fer gols a pilota aturada. A casa, el Girona F.C. es frustra alguns cops davant el poc encert als últims metres dels seus davanters.

Les bones notícies esportives no van acompanyades per una entitat que, vist des de fora, sembla destinada a tenir els mateixos problemes que una telenovel·la catalana de fa 20 anys. El propietari del club, Josep Delgado, té la urgència de vendre l’equip si no vol posar els diners que toquen el 9 d’abril i les parts que volen comprar tenen urgència en solucionar els problemes econòmics de l’entitat i començar de nou. Quin és el problema? Esgarrapar cèntims fins al final. Perjudicats? Tots plegats. Sobretot els aficionats que ja fa temps que el cor ens avisa. Els compradors perquè no poden obtenir l’entitat i han de suportar tots els obstacles que la part venedora acaba posant. El venedors tenen la paella pel mànec però, ¡Compte que crema! I quan cremi de debò tots plegats podem tenir un ensurt


En negatiu: La contínua lluita de poder a can Montilivi. Entenc que l’equip és un bon reclam…però i si penséssim més en l’entitat i els aficionats i una mica menys en els calers? Potser fins i tot sortirien guanyant.

Es manté: La ratxa fora de casa continua. No puc posar-la en positiu perquè la tendència ja és positiva i es manté. Som el millor equip visitant. No podem demanar més.

En positiu: Tornen les sensacions i vibracions amb el joc desplegat. Ahir es va demostrar que fins i tot els suplents poden rendir a bon nivell i que els titulars poden descansar per afrontar amb garanties el play-off. Sempre s’ha comentat que la base que aquest equip encara estigui a Segona A és el vestidor.

L’ostra del dia: La campanya #omplimMontilivi . Ja és hora que tots plegats fem un esforç i anem a l’estadi per guanyar al Valladolid. Si els guanyem els tindrem a 5 punts i l’ascens directe més a prop.

L’ostra caducada: Josep Delgado. Es pot entendre la teva postura però… si us plau no ens facis mal. El Girona F.C. l’estimem com si fos el nostre germà