Archivo de la etiqueta: Lejeune

El “Déjà Vu” i l’inici de la temporada

Si mirem el significat que li posa el propi Google a la paraula “déjà vu” trobarem la següent definició:

Sensación de haber pasado con anterioridad por una situación que se está produciendo por primera vez

Durant aquest inici de temporada 2015/2016 a la Liga Adelante el Girona F.C. ha viscut situacions passades que retornen a la ment i a la pell dels aficionats encara amb la marca agradolça de la passada temporada.

A la primera jornada el Girona va enfrontar-se al Bilbao Athletic al nou “Estadio de San Mamés” en un partit poc lluït dels dos conjunts en què un gol en fora de joc de Jairo Morillas va donar els 3 punts a l’equip català. Personalment vaig tenir 3 déjà vu:

  • Un gol en fora de joc en els últims minuts. En aquest cas ens va afavorir. Malauradament, el gol de Lejeune en fora de joc no va pujar al marcador i no vam ascendir a la Liga BBVA. La vida escull en moments inoportuns les oportunitats.
  • Els 0-1 fora de casa. Van haver-hi fins a 5 resultats fora de casa la temporada passada. Comencem igual vaig pensar!
  • L’efectivitat. Es poden comptar amb els dits de la mà les ocasions de gol i es va arribar a la xarxa en 1. Suficient.

La següent jornada ens enfrontàvem a un Club Deportivo Numancia que venia de guanyar 6-3 al Club Deportivo Tenerife (al qual seguirem l’estel·la d’equips que anirà deixant durant aquesta temporada) del nostre ex-entrenador Raül Agné. Durant els 90 minuts els aficionats que van anar a Montilivi varen veure les evolucions de Javi Álamo per la banda dreta, molt diferent en comparació en el físic i en el joc de Cifuentes. També van veure l’escollit per substituir al carril esquerrà: Carlos Clerc. Els dos jugadors van treure de corcoll la defensa numantina. Mentrestant, Lejeune i Jaime Mata s’encarregaven d’afusellar la porteria del marroquí Munir (res a veure amb el jugador barcelonista) després de rebre un gol als primers minuts de Pablo Valcarce (el qual probablement donarà moltes alegries als aficionats de Sòria). Tanmateix, com un sobre sucre afegit a un cafè amb llet, el Girona F.C. es va dissoldre i va veure com en els últims 10 minuts el C.D. Numancia remuntava el resultat. Un gol de penal de Dani Aquino (un dels màxims golejadors la passada temporada a la Segona Divisió B Grup 2 on va baixar a Tercera Divisió amb l’Atlético de Madrid B) i un gol de Pablo Valcarce en l’últim sospir van derrotar un conjunt gironí enfonsat després tornar a tenir les mateixes sensacions que la passada temporada en l’última jornada: “El Déjá Vu”  .

Ahir ens vàrem enfrontar al Nou Estadi del Gimnàstic de Tarragona. L’equip tarragoní conserva el bloc que va pujar a Segona Divisió A  i li va valer un solitari gol de Jean Luc per fer-se amb la victòria davant un equip nostre poc reconeixible.

Malgrat haver començat amb aquestes sensacions a vegades tant dolces com, a vegades, tant cruels el Girona F.C. té per endavant una temporada per demostrar que reviu com una Au Fènix quan la converteixen en cendres. Tornem-hi.


  • En positiu: La columna de l’equip segueix sent la mateixa: l’entrenador (Pablo Machín), el porter (Becerra), la defensa (Richy i Lejeune) i el migcamp (Pere Pons i Granell). Es trobaran a faltar els gols d’en Fran Sandaza però segur que Mata i companyia podran substituir-lo.
  • Es manté en positiu: El sistema i els automatismes. El 3-5-2 que alguns han volgut imitar continua donant els seus fruits. Veurem, però, com els rivals ens hauran mirat en lupa i caldrà fer modificacions.
  • Es manté en negatiu: La dinàmica i la crueltat. Un altre gol a l’últim minut que fan volar punts i un altre partit gris que acaba en derrota. Tant important és puntuar en partits dolents com guanyar els que es juguen bé.
  • En negatiu: La intensitat per la banda dreta de Cifuentes. En Javi Álamo té millors qualitats per arribar a banda, centrar, regatejar o xutar. Però, la intensitat ofensiva i defensiva d’en Cifuentes serà impossible que la mantingui. No només li servia per ser una paparra amb els extrems rivals sinó per arribar a tot arreu en qualsevol minut. El trobarem a faltar.

L’èxit porta a l’èxit

Tal frase que sembla tant senzilla té molt a veure amb el Girona F.C. Aquesta temporada no són pocs els jugadors que estan destacant de manera considerable a la Liga Adelante. Parlem de jugadors com: Isaac Becerra, Juncà, Lejeune, Pere Pons, Granell, Fran Sandaza o, inclús, Coris. Tots aquests tenen dos denominadors comuns: vénen d’equips en els quals no se’ls va valorar o provenen de les categories inferiors del club. Ja fa temps que exemples com aquests omplen la plantilla del Girona F.C. Es pot parlar de casos com el de Jandro. Després de ser un puntal a la plantilla del València B i de jugar alguns partits amb el primer equip va jugar durant bon temps al R.C. Celta de Vigo . i al Deportivo Alabés SAD inclús a Primera Divisió. Més tard, va ser el Gimnàstic de Tarragona i l’Elche C.F. qui es varen fixar amb ell però el seu rendiment en aquests dos clubs va ser inferior al que s’esperava i l’Elche C.F. argumentant falta de professionalitat i problemes en el vestidor el va fer fora de la plantilla. Va ser el Girona F.C. (com en d’altres casos) que el va rescatar i amb el temps s’ha convertit en un dels emblemes del club. A més de jugar prou bé, tenir una tècnica que feia molt temps que no es veia a Montilivi i el bon feeling que ha tingut sempre amb l’afició ha permès que inclús anés baixant el seu sou progressivament.

Un altre exemple de jugador que no va triomfar al futbol espanyol i que al Girona F.C. es va revaloritzar va ser Ranko Despotovic. El Real Murcia C.F. el va fitxar per 1,5 milions d’euros provinent del Rapid de Bucarest. Va fer 8 gols però va ser insuficient per a l’equip murcià que el va cedir la temporada següent al difunt Salamanca SAD. Tampoc va ser la seva temporada. Després de començar bé i marcar un parell de gols una sanció de 4 partits per empènyer l’àrbitre el va frenar. Només va poder anotar 4 gols fins al final de temporada i el Real Murcia C.F. va decidir desvincular el jugador atès que el club havia baixat a la Segona Divisió B. El Girona F.C. va apretar fort pel seu fitxatge i se’l va endur. Després d’un inici de temporada on era suplent i marcava algun gol a les segones parts sortint des de la banqueta un 1-2 davant el Barça B marcant al minut 94 el gol de la victòria el va catapultar. Des d’aquell partit va ser titular sempre i va marcar 18 gols en una temporada en què l’equip entrenat per Raül Agné va finalitzar en una còmoda 11a posició. A l’estiu l’Urawa Red Diamonds va pagar 700.000 € pels seus serveis sent la venda més alta per part del club fins a l’actualitat.

A la plantilla actual, a més de Jandro, en tenim d’altres clars exemples: Lejeune, Richy o Fran Sandaza. De Lejeune ja se sap que el Brentford està interessat en el seu fitxatge després que el Villarreal B no el renovés i que l’equip que va estar cedit les dues últimes temporades, l’Stade Brestois 29, no el volgués. De Richy no en tenien un record massa bo al Córdoba C.F. on era criticat per la seva afició. Tanmateix, a Girona s’ha fet amb la titularitat després de 4 anys i ja és un dels capitans de l’equip. El feeling amb l’afició és prou bo i també ha acceptat rebaixar-se la fitxa per jugar una temporada més a l’equip. En Fran Sandaza era un fitxatge polèmic doncs no eren poques les notícies que es tenien sobre ell: el fitxatge i la desvinculació del Glasgow Rangers, la peça de titani a la cara i les desavinences amb el tècnic Quique Setién al Lugo. Tanmateix, no se li discuteix la seva professionalitat (brega moltíssim cada partit), el seu olfacte golejador i la seva tècnica; aptituds les quals li han valgut per ser titular indiscutible al Girona F.C.

Pel que fa als jugadors del planter els casos més destacats són els de David Juncà i Gerard Gumbau. Juncà feia temps que havia fitxat pel juvenil del Girona F.C. de la mà de Raül Agné i s’entrenava amb el primer equip per ser el futur lateral esquerre de l’equip. Després de 4 anys s’ha erigit com un gran carriler esquerre amb bona tècnica i molt bona arribada a la línia de fons. Malgrat això, Juncà acaba contracte a final de temporada i el club dóna per fet la seva marxa sense ingressar cap euro. Gerard Gumbau no ha aconseguit afiançar-se al primer equip però el Barça B es va interessar pels seus serveis i, fins i tot, ha debutat amb el primer equip. Per la venda de Gumbau es van recaptar uns 20.000 euros i se n’espera recaptar 60.000 pel seu debut al primer equip.

Tot plegat ens fa veure que si l’equip va bé i els jugadors se senten cómodes molts equips s’interessen pels seus serveis fent que estiguin interessats en pagar traspàs per ells. No seria extrany que a final de temporada algun traspàs ajudés a pagar part del deute o a fitxar altres jugadors per a què es revaloritzin. El Girona F.C. s’ha convertit en un club que revaloritza els jugadors i, en alguns casos, aconsegueix benefici econòmic d’ells. És per això que molts jugadors volen venir al club tot i tenir ofertes més lucratives.