Archivo de la etiqueta: Felipe Sanchón

Ningú marca però l’equip fa el gol. Crònica del Racing de Santander 0 – 1 Girona F.C.

El Girona F.C. es presentava al Nuevo Sardinero amb unes credencials excel·lents com a visitant durant tota la primera volta. 21 punts (per 17 com a local) el feien el millor equip visitant de la categoria exprimint al màxim les jugades d’atac i resolvent amb eficiència les embestides del rival. Com al dia de la marmota es va tornar a repetir aquesta dicotonomia.

Va ser un partit trabat, de migcampisme i de poques oportunitats a les dues àrees on qui marqués un gol s’assegurava mig partit. El Racing de Santander va començar manant amb la pilota i el Girona F.C. pressionant molt amunt, a camp contrari. Amb el pas dels minuts el Girona F.C. va anar acaparant la possessió de la pilota fins prendre-li totalment. Fran Sandaza es mostrava un xic desencertat en les seves accions i Felipe buscava petroli en alguna jugada d’habilitat o en un error de la defensa. Així va ser. La seva tossudesa al buscar una pilota a l’àrea va provocar que Samuel rebutgés la pilota amb la mala sort (i punteria) que rebotés a les cames de Juanpe que incrèdul va veure com la pilota entrava a la seva pròpia porteria mentre Mario quedava astorat sempre poder fer res.

Era un premi a l’equip, a l’esforç, a la constància i al grup. L’equip va empènyer la jugada com va poder i el rival va fer el que els davanters del Girona F.C., ahir a la nit força desencertats de cara gol, no podien fer: marcar el gol. La segona part va seguir la tònica d’altres victòries visitant de l’equip de Montilivi que controlava el joc mitjançat l’ordre, sense opcions per a un Racing de Santander que s’encomenava a Koné que estava poc recolzat ofensivament. El Girona F.C. va disposar de diverses ocasions de gol de Fran Sandaza, Mata (que va entrar pel jugador toledà), Felipe o Eloi Amagat però el porter Mario va desbaratar les ocasions. Els minuts passaven i el Racing de Santander amb més cor que cap no va poder ni tant sols apropar-se massa a les immediacions d’Isaac Becerra i el foc del partit es va anar apagant fins que l’àrbitre va xiular el final.


Les sensacions

  • En positiu: L’equip no perd eficàcia fora de casa. Es troba còmode en el paper de convidat a casa d’algú.
  • Es manté: La classificació. El feeling em diu que aquest any 4 o 5 equips es barallaran per les 2 primeres places i que es necessitaran molts punts per l’ascens directe.
  • En negatiu: L’encert golejador. Falta que els jugadors ofensius materialitzin les ocasions per ser encara més temible. En aquest partit els jugadors rivals van solucionar la papereta, però no cada partit serà així.

MVP del partit: L’equip. No puc destacar ningú. Pablo Machín destacava a Eloi Amagat però l’esforç de conjunt va ser capdal per no rebre cap gol.

El

Estem on ens mereixem, ni més ni menys

Alguns els pot sonar una mica xocant que digui això. Però ho dic de debò. Alguns partits els hem guanyat fent poques ocasions de gols i mostrant una efectivitat de primera, en canvi, en els últims ens hem mostrat com un equip de Segona Divisió A. No és pas un insult, ni molt menys, prou que fem amb el pressupost que tenim!

Del que no tinc cap dubte és del joc mostrat les últimes jornades. Més pendent de la ofensiva que de la defensiva, més pendent de crear oportunitats que no de no rebre’n. I així és com habitualment es guanyen més partits. Ara fallem les ocasions que en d’altres partits les ficàvem sense ni saber com. Ara ens fiquen les ocasions que Becerra parava sense saber ni com. Per tant, tot quadra.

Molts deuen pensar en una baixada de tensió, d’estat físic o emocional. Potser és cert. Però l’equip si continua amb aquest joc té les de guanyar en la majoria de partits. La continuïtat en la idea de joc i el front comú que facin els jugadors poden ser determinants per aconseguir una altra ratxa positiva.

Cal que els últims minuts mostrem la solvència que s’ha mostrat en d’altres partits en resultats ajustats. Els dos gols rebuts en pilotes penjades a l’àrea ens fan perdre 2 punts que per joc i ocasions mereixíem. En d’altres partits, inclús haguéssim marcat el tercer després de rebutjar la pilota.

Molts tenen por del partit de Llagostera. Jo em temo que aquest partit el patirem, tindrà una tensió que no hem vist fins ara durant la temporada i ens faran més d’un ensurt. La UE Llagostera és un equip que viu un moment dolç dins una estada amarga a la Liga Adelante. La seva ratxa de dos partits guanyats, un a casa, i l’altra al camp del cuer l’Albacete i estar a un punt del totpoderós Barça B els fa trempar. Tanmateix, el Girona F.C. no és l’Albacete ni el Recreativo de Huelva (els dos amb ratxa negativa) i molt s’hauran d’esforçar per no sentir-se sotmesos i crear ocasions de gol.

No crec en un partit dominat de cap a peus per cap dels dos equips. La tensió es respira en l’ambient: segurament per la marxa sobtada de n’Oriol Alsina, l’intent de fitxar jugadors del Girona F.C. per part del club llagosterenc i els informes que es sap de memòria l’entrenador de la UE Llagostera sobre el Girona F.C. i els jugadors que controla. Ja juga amb això la UE Llagostera: el partit que el feia ascendir a Segona Divisió A no està exempt de polèmica ni de com dirien en castellà de triquiñuelas. És el seu joc. En certa manera, ens ha de recordar l’Alcorcón.


Les sensacions del partit

  • En positiu: El joc de l’equip i la capacitat de no rendir-se mai. El compromís amb què juguen els jugadors.
  • Es manté: El ritme golejador dels davanters del Girona F.C. Abans d’ahir va ser Fran Sandaza.
  • En negatiu: Pèrdua d’ofici a l’hora de defensar i la concreció de les ocasions. Cal matar.

L’ostra de la setmana és per aRichyEl compromís amb el club es veu premiat per l’estima de part de l’afició gironina. El seu gol mostra una de les seves qualitats: el golpeig de la pilota.

Sempre hem anat en sèrio

Alguns mitjans de comunicació i espectadors que segueixen la Liga Adelante comencen a dir allò de van en serio. La qual cosa pregunto, des de quan el Girona F.C. no ha anat  seriosament a la Segona Divisió A?

La primera temporada vam ser la revelació de la primera volta i vàrem aguantar el tipus i manternir-nos a la categoria amb gran part del bloc que va pujar des de Tercera Divisió. Quan es va guanyar al Celta a la primera jornada, no anàvem seriosament?

La segona temporada va ser un constant patir que va acabar en un penal transformat per Kiko Ratón que per sort va acabar entrant a dins. Anàvem en sèrio quan vam guanyar al Betis al Benito Villamarín amb gol de Cañas.

La tercera va ser la més tranquila. Situats a la zona mitja durant bona part de la temporada vam gaudir de l’explosió de Despotovic com a golejador a la Segona Divisió A. A més, van venir jugadors com Jandro. No anàvem en sèrio quan vam guanyar al Granada 2-0?

La quarta temporada va ser un calvari. Es va repetir l’escenari de la segona temporada i vam haver de patir de valent per mantenir-nos a la Liga Adelante. La flor de Salamero o els gols de Coro varen ser els salvadors de l’equip. Encara creien que no anàvem en sèrio?

La cinquena temporada és la més recordada i la més sorprenent. Molts seguidors de la lliga de plata van quedar bocabadats davant el poder ofensiu del Girona F.C. Jugadors com Acuña o Felipe Sanchón van arribar a la plantilla i d’altres es van revaloritzar com Benja. Després d’acabar quarts a la lliga i disputar la fase de play-off d’ascens a la Liga BBVA vam quedar-nos a les portes. Però, anàvem en sèrio! O encara no?

La sisena temporada va començar molt bé i va acabar molt bé. L’equip va encetar la temporada guanyant els dos primers partits i guanyant al camp del que seria un dels ascendits, l’Éibar. Els problemes extraesportius i la falta de liquidesa per fitxar un davanter de garanties van ser un gran lastre per a l’equip. Finalment, Pablo Machín Ortuño van arreglar la temporada i vam tornar a dir que anàvem seriosament.

Aquesta temporada els mitjans i els aficionats no tenen més remei de dir-nos que som un clàssic a la Liga Adelante. 7 temporades seguides donen molt de sí. Tanmateix, no és que anem només seriosament sinó que tenim pressa.

Volem fer quelcom gran. Volem que la ciutat tasti la Liga BBVA. Volem que l’estadi se’ns quedi petit. Volem que la pedrera sigui la tercera més important de Catalunya i volem que ens diguin que fem por.

En definitiva, tenim ganes de demostrar que som tossuts, perseverants i que sabem patir. Però que no ens prenguin com a broma, sinó com a realitat.

El Girona, colíder després de guanyar el Recre (2-0).

Els gols del Girona F.C. cedits per Esport3