Archivo de la etiqueta: Coris

I per any nou, victòria nova

Han calgut uns quants partits més per a què l’afició del Girona F.C. pugui veure el seu equip emportar-se els 3 punts de Montilivi. De sensacions durant aquests partits n’hi ha hagut diverses: bones, regulars i dolentes. Malgrat tot, l’equip continuava perdent partits (Còrdova i Elx, per exemple) i empats. Segurament, es va merèixer guanyar un d’aquests duels igualats, amb ocasions per als dos bàndols. Tanmateix, però a partir del juny del 2015 aquest no ha estat el semestre gironí. Ni quant a joc ni quant a resultats. 

L’alineació gironina no va aportar gaires sorpreses excepte la no-alineació de Borja García que, al meu parer, hauria de jugar més. 

gironavalladolid

L’equip de Machín va pressionar fort els primers minuts en busca del gol que els aplanés el camí davant un Valladolid F.C. poc semblant a l’any anterior. Mata amb dues rematades al pal els primers 15 minuts va estar a punt d’avançar el Girona. La sensació que es podia tornar a repetir un resultat negatiu a casa essent igual o superiors al rival flairava en l’ambient. L’equip va gaudir d’aproximacions a la porteria defensada per Kepa però la defensa local, el porter i la manca de confiança de la davantera gironina van impedir un resultat favorable. 

A la segona meitat la intensitat dels primers minuts gironins es va repetir i fruit d’allò va arribar el primer i únic gol. Eloi, que ahir va fer un bon partit, va centrar la pilota i Jairo a 2 metres de la porteria va rematar amb el cap a gol. L’1-0 feia marxar fantasmes i el propi equip va començar a creure-s’ho. Coris, molt incisiu a la banda dreta, va ser objecte d’un penal que l’àrbitre va veure però que es va desdir de xiular. Més tard, el Girona gaudiria d’ocasions per ampliar la renda però la falta d’encert dels davanters gironins van esperonar els jugadors del Valladolid C.F. Van creure que ells també podien arrambar un punt de Montilivi en una acció final però, aquest cop sí, l’equip va jugar amb el temps i va estar efectiu a l’àrea pròpia. 


 

Positius i negatius

En negatiu: La falta d’eficàcia de cara a gol. El dilluns va ser suficient amb 1 gol però es necessita que l’equip sigui més golejador: 18 gols en 19 partits.

Es manté en negatiu: Pocs afluència als partits. Segurament, a final de temporada quan ens juguem les garrofes (ja sigui amunt o avall) les graderies s’ompliran però ara mateix també es necessita sumar des de la grada. 

Es manté: El 5-3-2 (o 3-5-2, com vulgueu) de Machín. Les crítiques per mantenir la formació han estat quasi generalitzades. Els equips rivals comencen a agafar-li el truc al Girona F.C. i aprofiten les bandes que deixa desguarnides l’equip quan ataca per llançar contraatacs. Tanmateix, és just dir que el Girona mereix tenir uns quants punts més al sarró. 

Es manté en positiu: Les ganes de Mata. És d’aquells davanters que té tants retractors com defensors. Lluita, no té mala qualitat tècnica, va marcant gols i és molt mòbil. El defecte és que li costa marcar. La virtut és la insistència i la perseverància. Tard o d’hora li entraran més.

En positiu: La intensitat. Durant alguns partits els jugadors no han estat tant intensos com el rival i en una formació tant específica i que requereix molta atenció com és el 5-3-2 es nota. El dilluns la intensitat va recordar a la de l’any passat. Si seguim així el més probable és acabar lluitant per accedir al play-off. 

 

L’èxit porta a l’èxit

Tal frase que sembla tant senzilla té molt a veure amb el Girona F.C. Aquesta temporada no són pocs els jugadors que estan destacant de manera considerable a la Liga Adelante. Parlem de jugadors com: Isaac Becerra, Juncà, Lejeune, Pere Pons, Granell, Fran Sandaza o, inclús, Coris. Tots aquests tenen dos denominadors comuns: vénen d’equips en els quals no se’ls va valorar o provenen de les categories inferiors del club. Ja fa temps que exemples com aquests omplen la plantilla del Girona F.C. Es pot parlar de casos com el de Jandro. Després de ser un puntal a la plantilla del València B i de jugar alguns partits amb el primer equip va jugar durant bon temps al R.C. Celta de Vigo . i al Deportivo Alabés SAD inclús a Primera Divisió. Més tard, va ser el Gimnàstic de Tarragona i l’Elche C.F. qui es varen fixar amb ell però el seu rendiment en aquests dos clubs va ser inferior al que s’esperava i l’Elche C.F. argumentant falta de professionalitat i problemes en el vestidor el va fer fora de la plantilla. Va ser el Girona F.C. (com en d’altres casos) que el va rescatar i amb el temps s’ha convertit en un dels emblemes del club. A més de jugar prou bé, tenir una tècnica que feia molt temps que no es veia a Montilivi i el bon feeling que ha tingut sempre amb l’afició ha permès que inclús anés baixant el seu sou progressivament.

Un altre exemple de jugador que no va triomfar al futbol espanyol i que al Girona F.C. es va revaloritzar va ser Ranko Despotovic. El Real Murcia C.F. el va fitxar per 1,5 milions d’euros provinent del Rapid de Bucarest. Va fer 8 gols però va ser insuficient per a l’equip murcià que el va cedir la temporada següent al difunt Salamanca SAD. Tampoc va ser la seva temporada. Després de començar bé i marcar un parell de gols una sanció de 4 partits per empènyer l’àrbitre el va frenar. Només va poder anotar 4 gols fins al final de temporada i el Real Murcia C.F. va decidir desvincular el jugador atès que el club havia baixat a la Segona Divisió B. El Girona F.C. va apretar fort pel seu fitxatge i se’l va endur. Després d’un inici de temporada on era suplent i marcava algun gol a les segones parts sortint des de la banqueta un 1-2 davant el Barça B marcant al minut 94 el gol de la victòria el va catapultar. Des d’aquell partit va ser titular sempre i va marcar 18 gols en una temporada en què l’equip entrenat per Raül Agné va finalitzar en una còmoda 11a posició. A l’estiu l’Urawa Red Diamonds va pagar 700.000 € pels seus serveis sent la venda més alta per part del club fins a l’actualitat.

A la plantilla actual, a més de Jandro, en tenim d’altres clars exemples: Lejeune, Richy o Fran Sandaza. De Lejeune ja se sap que el Brentford està interessat en el seu fitxatge després que el Villarreal B no el renovés i que l’equip que va estar cedit les dues últimes temporades, l’Stade Brestois 29, no el volgués. De Richy no en tenien un record massa bo al Córdoba C.F. on era criticat per la seva afició. Tanmateix, a Girona s’ha fet amb la titularitat després de 4 anys i ja és un dels capitans de l’equip. El feeling amb l’afició és prou bo i també ha acceptat rebaixar-se la fitxa per jugar una temporada més a l’equip. En Fran Sandaza era un fitxatge polèmic doncs no eren poques les notícies que es tenien sobre ell: el fitxatge i la desvinculació del Glasgow Rangers, la peça de titani a la cara i les desavinences amb el tècnic Quique Setién al Lugo. Tanmateix, no se li discuteix la seva professionalitat (brega moltíssim cada partit), el seu olfacte golejador i la seva tècnica; aptituds les quals li han valgut per ser titular indiscutible al Girona F.C.

Pel que fa als jugadors del planter els casos més destacats són els de David Juncà i Gerard Gumbau. Juncà feia temps que havia fitxat pel juvenil del Girona F.C. de la mà de Raül Agné i s’entrenava amb el primer equip per ser el futur lateral esquerre de l’equip. Després de 4 anys s’ha erigit com un gran carriler esquerre amb bona tècnica i molt bona arribada a la línia de fons. Malgrat això, Juncà acaba contracte a final de temporada i el club dóna per fet la seva marxa sense ingressar cap euro. Gerard Gumbau no ha aconseguit afiançar-se al primer equip però el Barça B es va interessar pels seus serveis i, fins i tot, ha debutat amb el primer equip. Per la venda de Gumbau es van recaptar uns 20.000 euros i se n’espera recaptar 60.000 pel seu debut al primer equip.

Tot plegat ens fa veure que si l’equip va bé i els jugadors se senten cómodes molts equips s’interessen pels seus serveis fent que estiguin interessats en pagar traspàs per ells. No seria extrany que a final de temporada algun traspàs ajudés a pagar part del deute o a fitxar altres jugadors per a què es revaloritzin. El Girona F.C. s’ha convertit en un club que revaloritza els jugadors i, en alguns casos, aconsegueix benefici econòmic d’ells. És per això que molts jugadors volen venir al club tot i tenir ofertes més lucratives.

Els meus (va dir Pablo Machín)

A quasi qualsevol temporada un 0-0 davant el Real Mallorca dels Marco Asensio, Pereyra o Valery Karpin ens hagués semblat un resultat força acceptable i evident. Que no tothom guanya al Mallorca cada dia i a la Liga Adelante hauria de semblar més evident. La realitat de la Segona Divisió A és que els noms compten menys que un 0 a l’esquerra si no tens equip. És el cas del Real Mallorca.

Va ser un d’aquells partits més previsibles del que hauria de ser el Girona F.C. aquesta temporada. Aguerrits a darrere i amb algunes ocasions a davant. El primer temps, de domini mallorquí, va ser extrany veient la trajectòria dels dos equips on el modest és a dalt i el poderós es a baix. Algunes ocasions del Mallorca i el Girona F.C. més pendent de treure aigua del vaixell que no pas de marcar algun gol.

La segona part va ser un xic diferent. El Girona F.C. va apretar més i les forces es van igualar i el partit va poder decantar-se per qualsevol dels dos bàndols. Fins aquí, tot normal. Més habitual encara era el canvi de Coris per Aday ja que l’extrem de Tossar de Mar li costa acabar la primera hora de partit sense patir físicament. Més endavant, Pablo Machín va demanar a Jandro que escalfés perquè, a priori, hauria de sortir al camp ben aviat. La cosa va quedar en un escalfabragues futbolístic. En Jandro va escalfar i tonificar tots els músculs pero no va arribar a sortir al terreny de joc. La grada va sentir la mateixa sensació que Jandro i, el marcador, també. Empat a 0 i cap a casa.

Els meus, devia pensar Pablo Machín. Els que confio. Aquells que no em fallaran. De moment, li ha sortit molt bé la jugada fins ara i no és pertinent llançar-lo als lleons ni tampoc criticar-lo de manera incisiva. Tanmateix, hauria de confiar en aquells que estan a la banqueta i, a priori, són bons jugadors per a la Segona Divisió A i per donar descans als seus. No sabem què va pensar Pablo Machín durant els últims 30 minuts de partit però el temps va córrer i, com sempre, va resultar implacable. Esperem que Pablo Machín allargui la llista dels seus i en surti beneficiat l’equip.

Becerra no sempre podrà parar-les totes

L’empat al camp de l’Osasuna quasi sempre (per a un Girona) és quelcom positiu. Ha sigut sempre un camp maleït per als equips grans (F.C.Barcelona o Real Madrid) però aquest any a la Liga Adelante han canviat les tornes. L’Osasuna és un equip amb potencial ofensiu però massa dèbil defensivament.

La posessió del Girona F.C. va ser molt baixa, la quantitat d’ocasions de l’equip pamplonès alta i l’efectivitat de Becerra altíssima. Quants partits més haurà d’estar inspirat? És un dels principals motius pels quals el Girona està amunt, liderant la classificació i obtenint mitja salvació a la butxaca. Tanmateix, encomanar-se a la inspiració d’un jugador sempre és perjudicial.

D’acord, l’equip funciona com a tal i ofensivament sempre tenim ocasions però i si la primera i segona ocasió que tingui el rival entren? Aquest tipus de partits quasi sempre els tenim a fora de casa on som els millors en números. Efectivitat al davant i al darrere. Però potser s’hauria de començar a pensar en aguantar una mica més la pilota, que ells corrin i que reduïm les ocasions del rival. No sempre tindrem a Becerra en estat de gràcia i als davanters en plena forma.

Un altre problema per al Girona F.C. és el desgast dels carrilers. Cifu comença a tenir problemes físics i Juncà pateix lesions musculars que no acaben de fer net. És llavors quan utilitzem els Coris, Aday o Juanlu que poden suplir bé la posició sense ser específics d’aquella tasca. Caldria, segons el meu parer, fer rotacions en aquella zona doncs és la que més pateix pel desgast físic.

Fins ara no ens podem queixar ni del joc ni dels resultats però cal començar a pensar en moure les peces i canviar algun concepte per evitar una caiguda en el rendiment i, conseqüentment, en els resultats. Mentrestant, a sumar punts.