Archivo de la categoría: Sin categoría

No cal patir: ascendirem

I així de clar us ho dic. Per què? Perquè ja van força partits en els que quan hem hagut de guanyar sí o sí a camps complicats com l’Alavés o el Barcelona B s’ha guanyat i amb sensacions immillorables. A casa s’ha guanyat a la U.E. Llagostera que, apart de felicitar-la pel seu gran paper aquest any a la Liga Adelante, es va mostrar com ós dur de rosegar. El seu triple mur el va enderrocar el persistent Fran Sandaza al minut 76. Ara mateix, no se’m passa pel cap perdre la segona posició.

En cap moment l’equip ha perdut la fe ni li ha entrat la por a la victòria. La fam i l’ambició de l’equip ja no té límits atès que la confiança personal i del grup i la seguretat en el sistema de joc formen un engranatge difícil de parar. L’èxit ja no provoca el vertigen que va patir el Girona de Rubi fa dos anys quan a Montilivi es van perdre els 3 punts davant del Xerez C.D. (ja desaparegut). El contrari, l’èxit s’està assolint. A dos partits de l’ascens i depenent de sí mateix, el Girona F.C. es troba en una oportunitat històrica impensable l’estiu passat.

Algun cop he anat enrere aquí al blog per saber com estàvem fa un any. Com estàvem? Menjant-nos les ungles després d’empatar a 1 contra el Reial Mallorca a falta de dos partits per acabar la temporada. Havíem de guanyar a Ponferrada i guanyar a casa el que seria segon classificat de la categoria, el Real Deportivo de A Coruña. Ho vam aconseguir. Situar-nos en el context del club, en l’any passat i en fa dos anys ens permet visualitzar millor el que està fent aquest equip. Alguns en dirien fent època, d’altres dirien que repetint el que vam fer dos anys i jo dic Per fi!! Som el segon equip de la categoria que més temporades consecutives porta a la Divisió de Plata del futbol estatal. Ja era hora de canviar d’escenari i visitar camps històrics. I més, encara, que ens visitin.

Així doncs, companys/es, no tingueu por. No tingueu nervis. La compostura i les sensacions de l’equip són immillorables: físicament estem plens de benzina, tècnicament pocs equips ens superen, Lejeune juga amb el colze penjant i va sobrat, la defensa és un mur i la pressió és igual d’alta que a principi de temporada. Durant alguns moments d’aquests dues jornades veurem que l’equip flaqueja durant algunes estones. És molt possible. L’alè de l’afició ha d’aguantar les embranzides del rival i donar les forces necessàries per a què els nostres killers empenyin la pilota al fons de la porteria.


En positiu: l’olfacte golejador de Jaime Mata. Algun cop s’ha dit que era un jugador que ho feia quasi tot bé però que fallava en allò que marca diferències entre els davanters: la punteria de cara a gol. Bé, ja no es pot dir que no marqui. I ara, en moments crucials. El vot de confiança de l’entrenador Pablo Machín i la inèrcia positiva de l’equip l’han ajudat a rendir al seu millor nivell.

Es manté: la importància d’Aday. Tot i que Juncà ha recuperat el carril esquerre i que està jugant de forma excel·lent quan juga Aday aporta dribbling, passada, centrada i xut. Pocs esperàvem el rendiment d’aquest jugador que està explotant aquí a Girona.

En negatiu: no saber qui són els propietaris. Respectem, i molt, la clàusula de confidencialitat i estem segurs que els nous propietaris busquen el millor per al Girona F.C. Però, volem celebrar l’ascens amb vosaltres!

Contextualitzem

El Girona F.C. abans d’ahir va perdre l’oportunitat de passar el Las Palmas i situar-se ben a prop de l’ascens directe. Era un partit que gran part dels aficionats gironins pensàvem que hauríem de guanyar aprofitant que, teòricament, era un equip assequible l‘Albacete. No va ser així. La classificació de l’equip manxec ara mateix enganya i fa unes jornades que està en una bona dinàmica. Bon joc, resultats i ja han sortit del descens.

El partit va ser decepcionant, no només pel joc mostrat pel Girona F.C. A anys-llum del rendiment mostrat unes jornades anteriors on s’arribava primer a les pilotes dividides, es guanyava la possessió de la pilota o era igualada, l’equip semblava un bloc que funcionava sense desencaixar cap peça. les línies estaven juntes i es pressionava i es jugava en bloc. Davant l’Albacete el Girona F.C. no va ser aquell el qual estem acostumats. Més aviat, ho semblava l’Albacete. Una pressió constant sobre els jugadors gironins ben amunt, bona col·locació i distribució de la pilota però una falta alarmant d’efectivitat a dalt que sí va mostrar el Girona F.C. Lejeune i Richy van erigir-se en salvadors de l’equip de Montilivi posant el 2-0 al marcador amb ben poques ocasions de gol. Però el futbol té quelcom de justícia: va arribar a empatar l’Albacete gràcies a les facilitats defensives del Girona. Creixen els dubtes en la parcel·la defensiva: ni Ramalho sembla el de sempre ni Coris ni Aday poden rendir a un nivell elevat defensivament.

No són poques les veus que critiquen l’entrenador Pablo Machín per les escasses rotacions dels jugadors. Hi ha 3 o 4 jugadors que els costa tenir minuts i encara no se sap ben bé per què. Gerard Bordas, Carles Mas, Íñiguez, Cristian Gómez, Juanlu. Tots ells no és que mereixin més o menys minuts que els altres jugadors: el problema és que necessitem que entrin en joc per a què descansin els teòrics titulars. No es tracta de fer una revolució en cada  jornada però sí de fer canvis.

De tota manera, el context del Girona F.C. ha canviat vers l’any passat. Si veieu la imatge podeu veure on estàvem en aquesta jornada i podeu veure la classificació i veure on estem ara. Què passaria si fóssim a la temporada passada? Seríem líders. Davant de l‘Éibar:

La classificació del Girona FC a la jornada 29 de la temporada 2013/2014

Classificació Liga Adelante Temporada 13/14

I érem últims. Amb això què vull dir? Doncs que quan el context de la temporada és d’un equip pletòric que va de més a menys no triguen en haver-hi crítiques (bastantes d’elles justes). Les declaracions de Pablo Machín entreveuen una personalitat Mourinhista, on ell és el líder de l’equip i porta amb mà de ferro el vestuari. On quan perd l’equip no és perquè potser s’ha equivocat sinó perquè ha passat alguna cosa que l’ha fet perdre l’equip. L’autocrítica és bona. La crítica també. Però com diuen molts piuladors del Twitter, ja firmem la situació actual cada temporada.


En negatiu: Les poques rotacions de l’equip fan que rendeixi molt menys que fa un parell de mesos. L’equip se’l nota trencat, dividit, sense ànima i davant l’Albacete ha donat símptomes d’estar físicament pitjor.

Es manté: Som al play-off. Ningú pot dir que que estem en una posició privilegiada i més davant la situació del club. Tanmateix, tampoc són bones algunes veus de periodistes atacant vicepresidents del Girona F.C. per alguna piulada. Tothom sap qui és el gironí que no vol vendre el club i quins volen seguir invertint en el club i se l’estimen. No calen més paraules.

En positiu: L’efectivitat. Mai es pot dir que no a l’efectivitat. Si no hagués estat així segurament parlaríem d’una derrota contundent i merescuda. La bona punteria del Girona F.C. va evitar un desastre.

L’ostra del dia: Richy. El jugador gallec va demostrar galons, lideratge i saber estar. El seu rendiment ha estat de menys a més al club i ara ningú s’imagina la defensa sense ell. Amb el xut del diumenge va demostrar el bon toc de pilota que té xutant a porteria.