No cal patir: ascendirem

I així de clar us ho dic. Per què? Perquè ja van força partits en els que quan hem hagut de guanyar sí o sí a camps complicats com l’Alavés o el Barcelona B s’ha guanyat i amb sensacions immillorables. A casa s’ha guanyat a la U.E. Llagostera que, apart de felicitar-la pel seu gran paper aquest any a la Liga Adelante, es va mostrar com ós dur de rosegar. El seu triple mur el va enderrocar el persistent Fran Sandaza al minut 76. Ara mateix, no se’m passa pel cap perdre la segona posició.

En cap moment l’equip ha perdut la fe ni li ha entrat la por a la victòria. La fam i l’ambició de l’equip ja no té límits atès que la confiança personal i del grup i la seguretat en el sistema de joc formen un engranatge difícil de parar. L’èxit ja no provoca el vertigen que va patir el Girona de Rubi fa dos anys quan a Montilivi es van perdre els 3 punts davant del Xerez C.D. (ja desaparegut). El contrari, l’èxit s’està assolint. A dos partits de l’ascens i depenent de sí mateix, el Girona F.C. es troba en una oportunitat històrica impensable l’estiu passat.

Algun cop he anat enrere aquí al blog per saber com estàvem fa un any. Com estàvem? Menjant-nos les ungles després d’empatar a 1 contra el Reial Mallorca a falta de dos partits per acabar la temporada. Havíem de guanyar a Ponferrada i guanyar a casa el que seria segon classificat de la categoria, el Real Deportivo de A Coruña. Ho vam aconseguir. Situar-nos en el context del club, en l’any passat i en fa dos anys ens permet visualitzar millor el que està fent aquest equip. Alguns en dirien fent època, d’altres dirien que repetint el que vam fer dos anys i jo dic Per fi!! Som el segon equip de la categoria que més temporades consecutives porta a la Divisió de Plata del futbol estatal. Ja era hora de canviar d’escenari i visitar camps històrics. I més, encara, que ens visitin.

Així doncs, companys/es, no tingueu por. No tingueu nervis. La compostura i les sensacions de l’equip són immillorables: físicament estem plens de benzina, tècnicament pocs equips ens superen, Lejeune juga amb el colze penjant i va sobrat, la defensa és un mur i la pressió és igual d’alta que a principi de temporada. Durant alguns moments d’aquests dues jornades veurem que l’equip flaqueja durant algunes estones. És molt possible. L’alè de l’afició ha d’aguantar les embranzides del rival i donar les forces necessàries per a què els nostres killers empenyin la pilota al fons de la porteria.


En positiu: l’olfacte golejador de Jaime Mata. Algun cop s’ha dit que era un jugador que ho feia quasi tot bé però que fallava en allò que marca diferències entre els davanters: la punteria de cara a gol. Bé, ja no es pot dir que no marqui. I ara, en moments crucials. El vot de confiança de l’entrenador Pablo Machín i la inèrcia positiva de l’equip l’han ajudat a rendir al seu millor nivell.

Es manté: la importància d’Aday. Tot i que Juncà ha recuperat el carril esquerre i que està jugant de forma excel·lent quan juga Aday aporta dribbling, passada, centrada i xut. Pocs esperàvem el rendiment d’aquest jugador que està explotant aquí a Girona.

En negatiu: no saber qui són els propietaris. Respectem, i molt, la clàusula de confidencialitat i estem segurs que els nous propietaris busquen el millor per al Girona F.C. Però, volem celebrar l’ascens amb vosaltres!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s