Ningú marca però l’equip fa el gol. Crònica del Racing de Santander 0 – 1 Girona F.C.

El Girona F.C. es presentava al Nuevo Sardinero amb unes credencials excel·lents com a visitant durant tota la primera volta. 21 punts (per 17 com a local) el feien el millor equip visitant de la categoria exprimint al màxim les jugades d’atac i resolvent amb eficiència les embestides del rival. Com al dia de la marmota es va tornar a repetir aquesta dicotonomia.

Va ser un partit trabat, de migcampisme i de poques oportunitats a les dues àrees on qui marqués un gol s’assegurava mig partit. El Racing de Santander va començar manant amb la pilota i el Girona F.C. pressionant molt amunt, a camp contrari. Amb el pas dels minuts el Girona F.C. va anar acaparant la possessió de la pilota fins prendre-li totalment. Fran Sandaza es mostrava un xic desencertat en les seves accions i Felipe buscava petroli en alguna jugada d’habilitat o en un error de la defensa. Així va ser. La seva tossudesa al buscar una pilota a l’àrea va provocar que Samuel rebutgés la pilota amb la mala sort (i punteria) que rebotés a les cames de Juanpe que incrèdul va veure com la pilota entrava a la seva pròpia porteria mentre Mario quedava astorat sempre poder fer res.

Era un premi a l’equip, a l’esforç, a la constància i al grup. L’equip va empènyer la jugada com va poder i el rival va fer el que els davanters del Girona F.C., ahir a la nit força desencertats de cara gol, no podien fer: marcar el gol. La segona part va seguir la tònica d’altres victòries visitant de l’equip de Montilivi que controlava el joc mitjançat l’ordre, sense opcions per a un Racing de Santander que s’encomenava a Koné que estava poc recolzat ofensivament. El Girona F.C. va disposar de diverses ocasions de gol de Fran Sandaza, Mata (que va entrar pel jugador toledà), Felipe o Eloi Amagat però el porter Mario va desbaratar les ocasions. Els minuts passaven i el Racing de Santander amb més cor que cap no va poder ni tant sols apropar-se massa a les immediacions d’Isaac Becerra i el foc del partit es va anar apagant fins que l’àrbitre va xiular el final.


Les sensacions

  • En positiu: L’equip no perd eficàcia fora de casa. Es troba còmode en el paper de convidat a casa d’algú.
  • Es manté: La classificació. El feeling em diu que aquest any 4 o 5 equips es barallaran per les 2 primeres places i que es necessitaran molts punts per l’ascens directe.
  • En negatiu: L’encert golejador. Falta que els jugadors ofensius materialitzin les ocasions per ser encara més temible. En aquest partit els jugadors rivals van solucionar la papereta, però no cada partit serà així.

MVP del partit: L’equip. No puc destacar ningú. Pablo Machín destacava a Eloi Amagat però l’esforç de conjunt va ser capdal per no rebre cap gol.

El

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s